Ara fa unes setmanes, un bon alcalde d’un municipi proper em va recomanar que veies uns vídeos al youtube de l’Emilio Duró. Títol de la conferència: ‘Optimismo e ilusión’
Aleshores coincidia que alguns començaven la seva ‘particular’ precampanya a la Llagosta de la manera més agressiva que mai he conegut.
Vaig prendre dues decisions:
Em vaig proposar començar el dia amb música. Cada dia, a més a més de la meva activitat de la jornada penjo en facebook una peça diferent, d’estils diversos i èpoques variades.
Cada dia també, inexcusablement, abans de sortir cap al cole, els nens i jo ens situem davant del mirall i ens dediquem tots tres un somriure.
Des de llavors, us puc dir que tinc el mateix volum de feina i de problemes que sempre.
Us garanteixo que cada dia em prenc la feina amb més intensitat i compromís que mai.
Us puc ben assegurar que mai havia conegut unes dinàmiques preelectorals tan agressives, barroeres i brutes com les que és veuen i viuen avui a la Llagosta.
I que voleu que us digui!!! Amb una cançó i un somriure de bon matí la meva jornada és cada vegada més agradable.
Ahir un grup d’alcaldes i regidors de municipis veins, abans de presentar el projecte de creació d’una plataforma digital per millorar els serveis a les empreses i professionals, em van comentar que coneixien la meva nova vessant musical del facebook i que la seguien.
Ah!, i que em veien més animat i amb més energia que mai.
