Article d'opinió publicat al diari 'Línia Vallès' (divendres 4 de desembre de 2009)
L'actualitat política i informativa viu moments de crida a la prudència. Una prudència, fins fa uns dies arraconada per la necessitat d'immediatesa informativa dels mitjans, pel ràpid posicionament d’alguns representants polítics i la velocitat dels 'tertulians' provocant judicis paral·lels i dictant sentències públiques.
Últimament és habitual polemitzar sobre temes sense un coneixement profund de totes les variables i alternatives possibles. Lamentablement, s’han hagut de produir un seguit de casos especialment greus i sensibles ('Alakrana', el fals 'homicida’ d'una nena a Tenerife o el segrest de cooperants a Mauritània) per evidenciar que el sentit de la PRUDÈNCIA ha de ser present sempre al debat públic. És ara quan aquest sentiment comença a provocar una àmplia reflexió entre mitjans, partits polítics i opinió pública.
No és comparable en gravetat. No estan en risc vides humanes. Però les derivades plantejades a la Llagosta amb el 'cas Valentine' també obliguen a reflexionar sobre les actituds que uns i altres hem tingut després de la sentència emesa pel TSJC. El cas 'Valentine' possiblement quedi en un altre plànol. No hi ha conseqüències per a la integritat física de persones però, ningú no pot dubtar de la seva profunda complexitat..
Es discuteix sobre la preservació o eliminació d'una àmplia zona verda molt vinculada a la Llagosta tot i que pertanyi a Montcada i Reixac. No ens agrada que s'hagi arribat a aquesta situació per la via dels fets consumats, però no podem obviar la realitat. El debat també ha d'incorporar dues reflexions: la continuïtat d'una empresa i els llocs de treball d’un centenar de persones.
Hem d'afegir almenys dues qüestions més. Primer, la sentència, encara que clara i contundent, és provisional (s'ha interposat recursos). Segon, la sentència declara nul el planejament però no indica la solució.
L'endemà de la notificació de la sentència, la primera i fàcil reacció hauria estat presumir i proclamar la nostra raó, la nostra ‘gran victòria’. L'actitud va ser una altra. Primer, l'anàlisi detallada de les conseqüències jurídiques derivades de la sentència. Segon, l'avaluació sobre l’actitud que havia de mantenir l'ajuntament. Tercer, quines expectatives o incerteses es podrien generar davant de l'opinió pública.
Segons la meva opinió, va ser encertat l'exercici de prudència i de responsabilitat que vam mantenir, en contraposició amb l'actitud mantinguda per altres partits polítics locals (especialment ICV i PP) que es van llançar a la demagògia i al populisme sense la més mínima anàlisi i reflexió del tema, sense contrastar el que deien en sol·licitar l'execució de la sentència i, el que és molt més greu, sense haver-se pres la mínima molèstia d'obrir ni llegir l'expedient.
L'últim episodi d’aquesta irresponsable actitud presa per l’aliança partidista d’ ICV i PP a la Llagosta, ha estat la presentació d'una moció amb el brut i cínic objectiu que el cas ‘Pretòria’ arribés al nostre ple, demostrant les seves pretensions: enterbolir-lo tot. I davant d'aquest tema he de reaccionar amb contundència.
No es pot posar en tela de judici, ni encara que sigui de forma col·lateral, l'actitud del nostre equip de govern: la defensa dels interessos del municipi i la prudència. Prudència que sempre he demanat a tots els grups municipals.
Els fets i el temps ens han donat la raó.
La desqualificació, els crits i els cops de puny a la taula de les Juntes de portaveus, i dels Plens, no serveixen ni serviran de res.
PD. Molts veïns i veines em demaneu que no parlem d'aquest tema. Intentaré fer un punt i apart fins que tinguem més novetats.
